Jacint

Català[modifica]

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ʒəˈsin/, balear /ʒəˈsint/
Occidental:	nord-occidental /d͡ʒaˈsin/, valencià /d͡ʒaˈsint/

• Rimes: -int
• Etimologia: Del llatí Hyacinthus, del grec antic Ὑάκινθος ‎(Hyákinthos), derivat de ἄνθος ‎(ánthos, «la flor»), però d'origen prehel·lènic segons es veu pel sufix -νθ (-nth).^[1][2]

Nom propi[modifica]

Jacint m. ‎(femení Jacinta)

1. Prenom masculí
2. Nom d'una personatge de la mitologia grega que, en morir, es va convertir en flor.
3. Nom d'un sant polonès celebrat el 17 d'agost.

Variants[modifica]

• Cinto

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

• Síl·labes: Ja·cint (2)
• Heterograma de 6 lletres (acijnt)
• Anagrama: jactin

Vegeu també[modifica]

• Obres de referència: DCVB
• Article corresponent a la Viquipèdia